Un dia Migpollet va decidir anar a la fira que feien en l'ermita de Sant Jaume, prou lluny del poble on vivia. No obstant la distància, Migpollet va dir: si es fa de nit pel camí, em retiraré per qualsevol cova o caseta i l'endemà, quan se faça de dia, continuaré el meu camí.
En eixir del poble es trobà un gatet prenent el sol, qui li va preguntar:
-Mig-pollet, on vas?
A missa Sant Jac, respongué Mig-pollet.
¿Vols que vaja jo també?
No, no, que et cansaràs.
No me cansaré.
Migpollet va consentir que el gatet l'acompanyara. Però al cap d'un temps el gatet s'havia cansat i va dir:
Migpollet, jo em canse.
Veus com t'ho dia jo? Puja dalt del meu Collet.
Arriben un poc mes avant i veuen un gosset ajupit a la vora del camí, qui pregunta al pollet:
Mig-pollet, on vas?.
A missa Sant Jac.
Vols que vaja jo també?.
No, no, que et cansaràs.
No em cansaré.
El gosset seguix al Migpollet, al principi molt lleuger. Peró prompte es cansa i Migpollet ha de carregar-se el gosset al coll.
Mes avant es troven un cavall que estava pasturant. L'animal li diu al pollet:
-Mig-pollet, on vas?.
A missa Sant Jac, respon Migpollet.
Vols que vaja jo també?, diu el cavall.
No, no, que et cansaràs.
No em cansaré, diu el noble cavall.
Migpollet accedix a que el cavall l'acompanye, però arriba un moment en que el cavall ja no pot més i exclama:
-Migpollet, jo em canse.
Veus com t'ho dia jo? Puja dalt del meu Collet.
Caminant, caminant topen amb un bou que havia fugit del corral. El bou pregunta:
Migpollet on vas?.
A missa Sant Jac.
Vols que vaja jo també?.
No, no, que et cansaràs.
El bou diu que no es cansarà, però es cansa i Migpollet ha de carregar-se'l al coll.
Encara que Mig-pollet tenia molta força, i no es cansava mai, l'ermita estava lluny; anaven a poc a poc, i se'ls va fer de nit pel camí. Per sort van veure una caseta, semblava abandonada i allí es dirigiren per a passar la nit a cobert i continuar la peregrinació al dia següent.
Com la casa estava tancada, el gat va entrar per un forat i obrí la porta per dins.
Entraren tots en la caseta i se situaren: el gat en la llar; el gosset darrere de la porta; el cavall en el pessebre; el bou solt en el corral.
A mitjanit arriben els lladres, que eren els amos de la caseta, només entrar, el gos els mamprèn a mossos. Veuen els ulls del gat i, pensant que eren brases del foc que havien quedat en apagar-lo, intenten encendre un misto en els ulls del gat. Este acaba arrapant-los sense compassió. Fugint del gat i del gos, els lladres intenten tancar-se en el corral. El cavall i el bou que els sent la mamprenen, el cavall a coces i el bou a banyades. A tot això, el MigPollet no parava de donar-los picades als lladres i el gat i el gos continuaven atacant-los, arrapant-los i mossegant-los. finalment el bou, amb quatres topades, va llençar els lladres al carrer per damunt de la tàpia.
Així puix, aquella nit se feren amos de la caseta, MigPollet, el gat, el gosset, el cavall i el bou.
I conte contat, ja s'ha acabat i per la ximenera se n'ha anat.
Contat per Antonio Méndez i escrit per la seua neta Lucía Muñoz.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada